Tot i que les vàlvules de plàstic de vegades es consideren un producte especialitzat (una de les millors opcions per a aquells que fabriquen o dissenyen productes de canonades de plàstic per a sistemes industrials o que han de tenir equips ultranets), suposar que aquestes vàlvules no tenen molts usos generals és una visió curta. En realitat, les vàlvules de plàstic actuals tenen una àmplia gamma d'usos, ja que l'expansió dels tipus de materials i els bons dissenyadors que necessiten aquests materials impliquen cada cop més maneres d'utilitzar aquestes eines versàtils.
PROPIETATS DEL PLÀSTIC
Els avantatges de les vàlvules termoplàstiques són amplis: resistència a la corrosió, als productes químics i a l'abrasió; parets interiors llises; pes lleuger; facilitat d'instal·lació; llarga vida útil; i menor cost del cicle de vida. Aquests avantatges han portat a una àmplia acceptació de les vàlvules de plàstic en aplicacions comercials i industrials com ara la distribució d'aigua, el tractament d'aigües residuals, el processament de metalls i productes químics, els aliments i els productes farmacèutics, les centrals elèctriques, les refineries de petroli i més.
Les vàlvules de plàstic es poden fabricar amb diversos materials diferents que s'utilitzen en diverses configuracions. Les vàlvules termoplàstiques més comunes són de clorur de polivinil (PVC), clorur de polivinil clorat (CPVC), polipropilè (PP) i fluorur de polivinilidè (PVDF). Les vàlvules de PVC i CPVC s'uneixen habitualment als sistemes de canonades mitjançant extrems de casquet cimentats amb dissolvent o extrems roscats i bridats; mentre que el PP i el PVDF requereixen la unió dels components del sistema de canonades, ja sigui mitjançant tecnologies de fusió per calor, fusió a topall o electrofusió.
Les vàlvules termoplàstiques excel·leixen en ambients corrosius, però són igual d'útils en el servei general d'aigua perquè no contenen plom1, són resistents a la deszincificació i no s'oxiden. Els sistemes de canonades i vàlvules de PVC i CPVC s'han de provar i certificar segons la norma 61 de la NSF [National Sanitation Foundation] pel que fa als efectes sobre la salut, inclòs el requisit de baix contingut de plom de l'annex G. L'elecció del material adequat per als fluids corrosius es pot fer consultant la guia de resistència química del fabricant i comprenent l'efecte que la temperatura tindrà sobre la resistència dels materials plàstics.
Tot i que el polipropilè té la meitat de la resistència del PVC i el CPVC, té la resistència química més versàtil perquè no hi ha dissolvents coneguts. El PP funciona bé en àcids acètics i hidròxids concentrats, i també és adequat per a solucions més suaus de la majoria d'àcids, àlcalis, sals i molts productes químics orgànics.
El PP està disponible com a material pigmentat o no pigmentat (natural). El PP natural es degrada greument per la radiació ultraviolada (UV), però els compostos que contenen més del 2,5% de pigmentació de negre de carboni estan adequadament estabilitzats als raigs UV.
Com que els termoplàstics són sensibles a la temperatura, la pressió nominal d'una vàlvula disminueix a mesura que augmenta la temperatura. Els diferents materials plàstics tenen una disminució corresponent amb l'augment de la temperatura. La temperatura del fluid pot no ser l'única font de calor que pot afectar la pressió nominal d'una vàlvula de plàstic: la temperatura externa màxima ha de formar part de la consideració del disseny. En alguns casos, no dissenyar per a la temperatura externa de la canonada pot causar un afluixament excessiu a causa de la manca de suports de canonada. El PVC té una temperatura màxima de servei de 60 °C; el CPVC té un màxim de 100 °C; el PP té un màxim de 81 °C.
Les vàlvules de bola, les vàlvules de retenció, les vàlvules de papallona i les vàlvules de diafragma estan disponibles en cadascun dels diferents materials termoplàstics per a sistemes de canonades de pressió de la classe 80, que també tenen una multitud d'opcions d'acabat i accessoris. La vàlvula de bola estàndard sol ser un disseny d'unió veritable per facilitar l'extracció del cos de la vàlvula per al manteniment sense interrompre la canonada de connexió. Les vàlvules de retenció termoplàstiques estan disponibles com a vàlvules de retenció de bola, vàlvules de retenció oscil·lant, vàlvules de retenció en Y i vàlvules de retenció en con. Les vàlvules de papallona s'acoblen fàcilment amb brides metàl·liques perquè s'adapten als forats dels cargols, als cercles dels cargols i a les dimensions generals de la classe ANSI 150. El diàmetre interior llis de les peces termoplàstiques només augmenta el control precís de les vàlvules de diafragma.
Diverses empreses nord-americanes i estrangeres fabriquen vàlvules de bola de PVC i CPVC en mides d'1/2 polzada a 6 polzades amb connexions de femella, roscades o brides. El veritable disseny d'unió de les vàlvules de bola contemporànies inclou dues femelles que es cargolen al cos, comprimint els segells elastomèrics entre el cos i els connectors finals. Alguns fabricants han mantingut la mateixa longitud de col·locació de la vàlvula de bola i les rosques de les femelles durant dècades per permetre la fàcil substitució de les vàlvules més antigues sense modificar les canonades adjacents.
La instal·lació d'una vàlvula de papallona de plàstic és senzilla perquè aquestes vàlvules es fabriquen en forma de "oblea" amb segells elastomèrics dissenyats al cos. No requereixen l'addició d'una junta. Col·locada entre dues brides d'acoblament, el cargolat d'una vàlvula de papallona de plàstic s'ha de manejar amb cura augmentant el parell de cargol recomanat en tres etapes. Això es fa per garantir un segellat uniforme a tota la superfície i que no s'apliqui cap tensió mecànica desigual a la vàlvula.
Data de publicació: 24 de desembre de 2019 